15.4.17

ATUREM DE NOU EL TRANSVAMENT, GUANYEM EL FUTUR

El fantasma d’un nou transvasament a Barcelona torna a ser una realitat.  Per a sorpresa de tothom, la Generalitat de Catalunya, governada per Junts pel Sí (PDECAT-ERC) ha aprovat un transvasament d’aigua del Segre, afluent de l’Ebre, a través del canal Segarra-Garrigues. Un transvasament inicial a diferents poblacions que estan situades fora de la conca de l’Ebre, ja en les anomenades conques internes de Catalunya.
El projecte inclou una obra nova de 130 quilòmetres de canonades i estacions de bombeig valorat en més de 21,1 milions d'euros, que farà l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El Govern català, mitjançant l'ACA, aporta la potabilitzadora i un import de 10 milions d'euros. Les diputacions hi aporten 5 milions que són 2 milions de Tarragona, 2 de Lleida i 1 de Barcelona.

El president Puigdemont, en seu parlamentària,  acceptava que sí era un transvasament, però afirmava que si es feia era per necessitat d’aigua de boca. No sabem si el que va ser alcalde de Girona no coneix el què significa l’aigua de l’Ebre i la seua defensa, però en pronunciar aquestes paraules, ha obert la porta, com ja s’està veient, a que territoris com Castelló o  Múrcia, entre d’altres, reclamin també el transvasament per necessitat d’aigua de boca.

Per la seua banda, com és lògic, el govern d’Aragó, actualment en mans socialistes i de la confluència d’Units Podem, ja ha denunciat aquest transvasament de la conca de l’Ebre vers les conques internes de Catalunya. I a ningú se li escapa, com el mateix catedràtic d’Ecologia Narcís Prat,  que amb aquests fets consumats s’està preparant el camí per captar l’aigua de l’Ebre vers tota Barcelona, ara des de Ponent. Hem de recordar, a més a més, que el canal Segarra-Garrigues ha estat un escàndol per diferents irregularitats, i que el govern català es nega a fer una auditoria del mateix, tot i que s’ha aprovat la seua reclamació al Parlament.

La caixa dels trons s’ha tornat a obrir. Les repercussions  mediambientals i territorials  cap a les Terres de l’Ebre seran greus com en el seu dia  ho van ser les provocades  pel minitransvasament a Tarragona, que ara  encara patim, amb un retrocés sense precedents del nostre territori davant del progrés dels nostres veïns tarragonins.


Una vegada més, ebrencs i ebrenques, haurem de sortir al carrer. Més enllà dels colors polítics, i havent vist com hem vist en present i passat com actuen les elits dirigents catalanes, estaria bé que a Terres de l’Ebre tothom deixés de banda el partidisme, aprenent dels errors del passat, i que fos la bandera del nus la que tots  aixequem per guanyar novament el nostre futur, aturat aquest nou transvasament.